Cooperatives, entitats i administracions es conjuren per construir juntes el futur de l’economia social

  • Unes 180 persones han participat en la jornada de debat entorn als programes d’Economia Social, Ateneus Cooperatius i Projectes Singulars
  • El 2018 va assolir-se un rècord de creació de cooperatives, amb 210 de noves en 30 comarques diferents
  • El conseller Chakir el Homrani ha tancat la jornada apostant per l’economia social com una alternativa real i no subsidiària de l’economia ordinària i apel·lant al sector a treballar conjuntament en una nova llei de l’economia social i solidària de Catalunya

 

Prop de 180 persones d’entitats representatives de l’economia social, dels 14 Ateneus Cooperatius i dels 72 Projectes Singulars que s’estan tirant endavant aquest any han participat aquest dimecres 27 de març a la jornada «Construïm junts el futur de l’economia social i cooperativa» que s’ha fet a les Cotxeres de Sants de Barcelona. Durant l’acte diferents representants de les entitats representatives i d’Ateneus i Projectes Singulars han participat en la presentació del programa d’Economia Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que ha tancat el conseller, Chakir el Homrani. Tots han coincidit en destacar la bona salut de l’economia social i cooperativa catalana, en posar en valor el programa d’Economia Social i la transversalitat i l’enxarxament de projectes que representa i s’han imposat el repte de donar-li continuïtat per garantir la sostenibilitat de les iniciatives que n’han anat sorgint.

Vegeu el vídeo

Tant el conseller Chakir el Homrani com abans Josep Vidal, director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, han coincidit, sense menystenir aspectes qualitatius també importants, en destacar les xifres de creació de cooperatives. Només durant l’any 2018, 210 cooperatives noves, l’any que més se n’han creat. I des de 2009, quan més es patia la crisi econòmica, fins ara, s’ha passat de 3.900 a 4.200 cooperatives. «L’ecosistema de l’economia social és d’una potencialitat elevada, amb bases sòlides», ha afirmat el conseller. Vidal, per la seva part, també ha posat en valor que pràcticament la meitat de les noves cooperatives creades el 2018 ho han estat amb l’acompanyament dels ateneus cooperatius i que se n’han creat en 30 comarques diferents, la qual cosa representa que un 71% de les comarques ha inscrit alguna cooperativa en l’últim any.

L’acte ha començat amb una taula on han participat Josep Vidal, acompanyat de Neus Font, de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, i Joan Segarra, president de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya. Vidal ha destacat la bona feina que estan fent els ateneus cooperatius i els projectes singulars fent arribar l’economia social a territoris on fins fa poc hi era poc present. Encara en l’àmbit de les xifres, ha destacat que en l’última edició de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius es van atendre més de 25.000 persones.«Són poques o moltes? Pensem que moltes, que s’han acostat als ateneus i les hem atès. És un espai per créixer, però el camí que hem encetat és molt positiu». Vidal també ha fet un esment especial al món local i al paper que pot jugar en la dinamització del sector la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS).

Neus Font, per la seva part, ha demanat «estabilitat» al programa i ha destacat el treball en xarxa, tot citant la màxima que «si vols anar ràpid, vés sol, però si vols anar lluny, vés acompanyat». Joan Segarra també ha demanat que el programa d’Economia Social no sigui només una estratègia del Departament de Treball, sinó de Govern i país. «Ja veiem que és l’estratègia que s’està dibuixant», ha afegit.

A la segona taula hi han participat representants de diferents Ateneus i Projectes Singulars: David Budó, del projecte Singular Vitivins; Paula Veciana, de la UIC i la UPF i del Singular Les Baules; Anaïs Pascual, del Singular Idària i de l’Ateneu de les Comarques Gironines; Jordi Pastor, del Singular Capfoguer i de l’Ateneu del Barcelonès Nord, i Lluís Nadal, del Singular Grup Alba. Tots ells han destacat de forma positiva el paper que ha jugat el programa en la dinamització del sector i en la creació d’ocupació estable. També han demanat, però, que se’n garanteixi la continuïtat i que els projectes que en sorgeixen puguin assolir una sostenibilitat més enllà de la subvenció del primer any.

Paula Veciana ha definit així el programa: «Ha estat una oportunitat perquè coses que feia temps que volíem fer, les hem pogut fer». Anaïs Pascual ha destacat que el treball en xarxa i transversal és un actiu a valorar: «Allà on anem, ara ja hi ha un Ateneu Cooperatiu amb qui treballar en la mateixa direcció». Lluís Nadal, que treballa en el tercer sector, ha resseguit l’evolució d’un associacionisme fort en aquest àmbit cap al cooperativisme, «que permet posar les persones al centre, no només les participants, que sempre hi han estat, sinó també ara els treballadors». David Budó ha posat èmfasi en la necessitat d’un acompanyament per garantir la continuïtat dels projectes sorgits a l’empara del Programa. I finalment Jordi Pastor ha llençat un interrogant: «Les cooperatives poden donar resposta a la precarietat de la classe treballadora?», fent referència a determinats dèficits en aquest sentit en barris populars de les grans ciutats, amb molt bons professionals en el seu àmbit, però amb pocs coneixements de gestió o de capital per aportar als projectes cooperatius.

El conseller Chakir el Homrani, que ha tancat la primera part de la jornada d’aquest dimecres ha reivindicat l’autoestima per davant de l’orgull per allò que s’està aconseguint des del sector cooperatiu, que ha recalcat, «és una alternativa real, no un sistema subsidiari de l’economia ordinària». Un sector, ha recordat, no només capaç de crear ocupació estable i de qualitat, sinó també de fomentar la participació i el valor de la persona, així com el desenvolupament local i l’arrelament en el territori. Tot tenint un record per la consellera Dolors Bassa, amb la qual es van impulsar els Ateneus Cooperatius i els Projectes Singulars, també ha tingut unes paraules per l’equip de la direcció general i especialment per totes les persones, entitats i administracions locals que participen dels programes d’Economia Social.

Ha reivindicat el treball conjunt i la necessitat de saber explicar des de l’autoestima que l’economia social és una alternativa vàlida. I remetent-se al que va representar el 1934 la primera llei de cooperatives, que ha qualificat de «rupturista», ha apel·lat al sector a treballar de forma conjunta per aconseguir una llei d’economia social adaptada als nous temps i on s’hi vegin reflectides totes les realitats presents en el sector. «La millor manera de visualitzar l’economia social és tenint ecosistemes normatius; si el 1934 es va fer, el 2019 s’hauria de tornar a fer», ha conclòs.

La jornada s’ha tancat amb una dinàmica on han participat representants de les entitats del sector, dels Ateneus Cooperatius i dels Projectes Singulars. La dinàmica ha afavorit l’intercanvi d’experiències i de bones pràctiques així com el coneixement mutu dels diferents agents que participen en el desenvolupament del Programa d’Economia Social.

 

Fotos de la jornada.

aracoop.coop utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes. Més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies