Economia social: un necessari encaix entre l’àmbit acadèmic i els cicles de la vida

Andreu_Ibarz_Blanquerna_aracoop.1L’opinió «això no té futur!» pul·lula i reincideix en alguns escenaris i hem de reconèixer que en l’àmbit de l’economia social i el cooperativisme ha ressonat més d’un cop. Però aquesta sentència, a més d’atemptar a les dades que ens aporta la pròpia realitat, col·lisiona enèrgicament amb tres vectors claus del nostre present que albirem i preveuen un enorme protagonisme a l’economia social, no exempta però, d’alguna dificultat. En efecte, ras i curt, el nostre món necessita ser sostenible en la seves dimensions social, econòmica i ambiental. Alhora, les universitats van evolucionant d’una idea basada en el rol de la transmissió vers el rol de l’activitat formativa per a la transformació del món. Finalment, les inquietuds i aspiracions de molts joves passen per entendre el treball i la professió en un marc de valors i finalitats més enllà de la pura economia liberal.

De fet, el fenomen té una magnitud molt més àmplia perquè una gran part de la població aspirem transformar l’actual model econòmic basat principalment en l’economia de mercat. El sistema contemporani no serveix al bé comú i principalment afavoreix l’enriquiment d’aquells que ja tenen més. Podem fer-hi quelcom? Sí, teixir i afavorir arreu un altre model econòmic: l’economia social. Per això cal recordar un cop més que l’economia social és el conjunt de les activitats econòmiques i empresarials, que en l’àmbit de la iniciativa privada, duen a terme aquelles entitats que persegueixen prioritàriament l’interès col·lectiu dels seus membres, l’interès general econòmic o social, o ambdós. Per tant, són organitzacions on la primacia de les persones i de la finalitat social queda per sobre del capital i del guany individual; on l’aplicació dels resultats obtinguts de l’activitat econòmica queda canalitzada principalment a la finalitat social de l’entitat; i on la promoció de la solidaritat interna o amb la societat, el desenvolupament de valors, i el compromís pel desenvolupament local, la igualtat d’oportunitats, la cohesió social, etc., formen part del tarannà d’aquestes empreses. Ens referim, per exemple, a organitzacions com les cooperatives, les mutualitats, les fundacions, les societats laborals, les empreses d’inserció etc. L’economia social de cap de les maneres està renyida amb la qualitat dels productes o dels serveis ni tampoc amb el guany econòmic. El benefici és del tot necessari per a la sostenibilitat d’un projecte però la clau de volta és la destinació col·lectiva o social d’aquest. D’altra banda, la qualitat és la millor carta de presentació de la validesa del model.

Ara bé, tenim un problema no petit. La empatia o la vocació a l’economia social no pot néixer –com succeeix en molts casos- als 35 o 40 anys un cop constatat què dóna de si l’actual sistema o després d’algun fracàs laboral. Si l’economia social vol ser ferment de transformació ha d’estar present en tots els cicles de la vida. En efecte, en l’àmbit de la família quan els pares expliquen als seus fills uns criteris de selecció dels productes o serveis basat en les persones i, evidentment, els apliquin a la seva llar. A l’escola amb nocions mínimes d’economia per diferenciar els diversos models i afavorir metodologies com els treballs cooperatius i grups col·laboratius. Estigmatitzar l’economia com s’ha fet moltes vegades a l’escola no serveix de res. S’ha de promoure una economia al servei del bé comú amb propostes concretes i desenvolupant actituds i competències acords. La universitat representa un lloc fonamental, l’epicentre en la formació sobre aquesta qüestió, per la seva potencialitat en la formació sobre els models econòmics des de qualsevol carrera, proposant les pràctiques en empreses d’economia social, mantenint relacions institucionals amb aquests tipus d’empreses, generant un esperit emprenedor vers aquesta economia, afavorint borses de treball, serveis d’alumni i instruments de finançament empresarial que potenciïn aquest model. I, finalment, en les pròpies empreses d’economia social tot donant visibilitat als seus valors i garantint un retorn a les famílies, les escoles i la universitat. En definitiva, una mena de cercle virtuós. I, aquest cercle, té un gran futur!

Dr. Andreu Ibarz
Director general de Blanquerna-URL

aracoop.coop utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes. Més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies