L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central posa la dignificació de les cures sobre la taula

  • La resposta a les cures des del cooperativisme va ser l’eix central de debat de la primera taula territorial de l’Ateneu d’aquest any 2019
  • Coòpolis, Cuidem Lluçanès, Mujeres Pa’lante i l’Ajuntament d’Hernani hi van explicar experiències en l’àmbit de les cures des de l’economia social

L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central va posar sobre la taula aquest dijous a la primera taula territorial d’aquest any, a Prats de Lluçanès, diferents sortides a la dignificació de les cures des de l’economia social i solidària. Precisament en la mateixa sala on el 6 de juliol passat es constituïa la cooperativa Cuidem Lluçanès, dedicada a donar resposta a les necessitats de cura en la llar en aquesta comarca de la Catalunya Central.

Vuit mesos després Cuidem Lluçanès té 180 persones sòcies, totes elles de consum, ja que en una primera fase les sis treballadores que tenen encara no se n’han fet sòcies. És un exemple més d’experiències reeixides que han sorgit en els últims anys i que aborden l’àmbit de les cures a partir dels principis de l’economia social i solidària. En el seu primer any de vida, Cuidem Lluçanès ha rebut el suport del programa Singulars de foment de l’economia social i solidària del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, i ha rebut l’acompanyament de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central en la seva engegada.

La taula de dijous a Prats de Lluçanès la va obrir Elba Mansilla, de Coòpolis -l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona- i la cooperativa La Ciutat Invisible, i coautora de l’estudi«Economia de les cures i política municipal: cap a una democratització de la cura a la ciutat de Barcelona». Tot seguit es van explicar tres experiències que afronten directament el sector de les cures des del cooperativisme, l’esmentat de Cuidem Lluçanès; el de Mujeres Pa’lante, de Barcelona, i el de l’Ajuntament d’Hernani i la comarca del Beterri, a Guipúscoa.

Elba Mansilla va partir dels principis de l’economia feminista i de les cures. A partir de la diagnosi que van fer a la ciutat de Barcelona, plantegen un seguit de polítiques públiques i comunitàries per donar sortida a la necessitat de dignificar un sector encara molt feminitzat i racialitzat, massa invisible i amb poc reconeixement social. Mansilla reivindica el «dret a la cura universal i institucionalitzat, com la salut i l’educació», si cal assegurant-ne la sostenibilitat econòmica i financera des de les administracions. I un cop resolts els entrebancs jurídics i econòmics, l’altre gran repte: «no trobem com incorporar l’home a les cures, en això faria falta un autèntic cop d’estat».

La necessitat d’una dignificació de les cures detectada en els estudis que va presentar Elba Mansilla xoca en part amb la realitat que van exposar tot seguit des de Cuidem Lluçanès i Mujeres Pa’lante. Totes dues experiències van coincidir en posar en valor que el fet d’haver-se constituït en cooperativa ha permès apoderar a les dones que hi participen. «Hi creiem i hi creiem molt!», afirmava Sandra Martínez, sòcia de Cuidem Lluçanès. «Ara tenim el plus que treballem juntes, ens autogestionem el nostre treball i ens organitzem la feina, és un gran pas endavant, així com l’assoliment de la capacitació professional a partir de la formació que ofereix la cooperativa», explicava Norma Véliz, de Mujeres Pa’lante. Tot plegat en un entorn rural com el que opera Cuidem Lluçanès i de dones migrades, en el cas de Mujeres Pa’lante.

El missatge optimista i d’apoderament, però, s’acompanya de la descripció d’una altra realitat: malgrat les necessitats de cures detectades pels estudis, els dos projectes encara no són sostenibles econòmicament per sí sols, ja que la societat prefereix contractar serveis més barats i precaris i amb menys valor afegit. I necessitarien un suport extern d’unes administracions que, a l’hora de licitar serveis o donar suport a l’àmbit de les cures, encara consideren estan massa ancorades en models antics que no estan concebuts per a petites cooperatives com aquestes.

Precisament des de l’àmbit de l’administració, Andoni Egia, tècnic de l’Ajuntament d’Hernani, va explicar l’experiència que estan començant a tirar endavant a la comarca del Beterri. Es tracta d’una cooperativa integral en l’àmbit de les cures amb una triple dimensió: la de les persones treballadores i la de les usuàries o consumidores, però també la comunitària. Els objectius passen per regularitzar i dignificar el treball en el sector, però també donar accés universal a les cures a totes les persones, independentment del nivell de renda. El projecte ha estat consensuat abans de tirar-se endavant amb entitats multiculturals i feministes del territori. La dimensió comunitària, de fet, també li donarà el fet que s’impliquin aquestes i altres entitats de la comarca com a sòcies col·laboradores de la cooperativa.

Fotos de la jornada

 

aracoop.coop utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes. Més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies