Preguntes que t’has de fer abans de transformar-te en cooperativa

1.- Quins són els vostres valors, la vostra missió i la vostra visió? En altres paraules, qui sou? què feu? per què ho feu?

Els valors són el vostre ADN, us han de representar com a persones, com a equip i com a cooperativa. En aquest sentit cal que siguin valors amb els quals ressoneu personalment. No tenen per què ser els típics i tòpics, us hi heu de sentir identificats. Amb 5 ó 7 n’hi ha d’haver prou acompanyant-los, a poder ser, d’una breu descripció.

La vostra missió passa per descriure a què us dediqueu exactament i com ho feu. En un 1 minut heu de poder sintetitzar-ho i explicar què us fa diferents de la resta, en què sou únics. Amb un paràgraf breu n’hi ha prou, no us estengueu.

Finalment la visió té a veure amb el somni que perseguiu fent el que feu i pot acabar sintetitzant-se en un eslògan, en una metàfora evocadora.

El moment fundacional d’una cooperativa és clau ja que és un espai on poder compartir els somnis personals i col·lectius que hi ha darrere el projecte. Ser conscients de la importància d’aquest moment us permetrà enfortir l’equip i la cooperativa.

2.- Què cal tenir en compte a l’hora de fer una bona reflexió estratègica?

La planificació estratègica us ha de poder servir per establir prioritats d’acció en els propers anys. Tot i així, cal tenir en compte els nous contextos en què vivim: immediatesa i incertesa.

La cooperativa que constituïu ha de poder adaptar-se a les situacions canviants del moment i per tant, aquí cal fer una aposta per la flexibilitat. Això ens allunya dels grans plans estratègics detallats fins a la darrera acció que poden quedar obsolets ràpidament.

Ens podem quedar amb la idea de marc estratègic: aquell marc que ha de posar les bases per al futur. A partir d’aquí podem traçar grans línies que serveixin com a focus d’inspiració (4 o 5 línies, no més), arribant per a cadascuna d’elles a uns objectius generals que haurien de servir-nos com a base per a la reflexió estratègica.

És molt important posar molta atenció en cuidar l’espai relacional per abordar el debat estratègic: genereu un bon ambient de treball i discussió, afavoriu que surtin els somnis i conflictes latents i potencieu l’actitud de respecte i d’acollida a les idees que puguin sorgir. Excaveu en les ambigüitats per tal d’arribar a plantejaments clars, i sobretot, doneu-vos temps per divagar, somiar i gaudir del debat. Les conclusions i la concreció ja arribarà al final.

3.- Què és i què no és una proposta de valor?

La proposta de valor és allò que oferim a les nostres clientes per solucionar un problema, cobrir una necessitat o oferir-los un benefici respecte a les altres propostes de mercat (més ràpid, més econòmic, de més qualitat, amb més servei, etc). La proposta de valor ha de ser percebuda i valorada per les nostres clientes o usuàries o no serà una proposta de valor ben definida.

Podem tenir una o diverses propostes per cada segment de clientes/usuàries i/o tenir una proposta de valor única per l’empresa. La proposta de valor no és un catàleg dels nostres productes o serveis sinó que s’executa amb els nostres productes i/o serveis i la resta d’activitats que fem per comunicar-la, distribuir-la i entregar-la a les nostres clientes.

4.- Com identifiquem els nostres segments de persones clientes i usuàries?

Trobar les nostres clientes potencials és la clau del nostre model de negoci. Podem definir els segments o nínxols de clientes potencials segons el criteri que tingui sentit en el nostre model de negoci. Poden ser persones físiques o organitzacions de qualsevol tipus. Podem definir els segments per dades demogràfiques, de territori, per sector o per tenir un problema o una necessitat compartida. Les definicions són flexibles, però els unifica el fet que la nostra proposta/es de valor/s ha de ser rellevants per a tots.

Un cop hem definit el segment o nínxol, hem de poder estimar quants són, a on estan i com podem arribar a aquestes persones o organitzacions. Hi ha models que se centren en un únic client i models que tenen gran diversitat.

5.- Quines entitats o empreses es poden transformar en societat cooperativa?

Qualsevol forma jurídica pot ser objecte de transformació en cooperativa. Els casos més freqüents de transformació son la societat civil, la societat limitada i l’associació quan aquesta disposa d’una línia d’activitat econòmica que pugui ser objecte de cooperativització.
En tot els casos esmentats, la transformació implica una continuïtat de la persona jurídica preexistent i, per tant, sense interrupció pel que fa a la existència dels drets i obligacions que a partir del moment de la transformació s’exerciran sota la forma jurídica de cooperativa.

6.- Quina normativa és aplicable en el cas d’una transformació jurídica en cooperativa?

La Llei 3/2009, de 3 d’abril, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils estableix que “La transformació d’una societat cooperativa en un altre tipus social o d’aquest en aquella es regeix pel que fa als requisits i efectes de la transformació de la societat cooperativa per la legislació que li sigui aplicable” i és per això que serà a la Llei catalana de cooperatives 12/2015 i en concret a l’article 101, on s’estableix que les societats i les entitats no cooperatives es poden transformar en societats cooperatives i en determina els requisits i formalitats necessàries.

7.- Quins requisits cal complir per dur a terme la transformació

L’acord de transformació en cooperativa ha d’esser adoptat per la junta general o l’òrgan equivalent de l’entitat, amb el quòrum i per la majoria que estableixi la legislació aplicable a l’entitat que es transforma.

L’escriptura publica de transformació en societat cooperativa ha d’incorporar l’aprovació del balanç tancat el dia abans de la data de l’acord de transformació i tot aquells acords que siguin necessaris per complir els requisits que són propis en la constitució d’una cooperativa, com són el nomenament del Consell Rector com a òrgan de govern de la cooperativa i l’aprovació dels Estatuts d’aquesta.

8.- Motius per a la transformació d’una Associació en Cooperativa?

Existeixen associacions sense ànim de lucre que a través del desenvolupament d’activitats socials o culturals, porten a terme una “activitat econòmica” a la qual han vinculat recursos i persones contractades per fer-les possible intervenint en la producció o distribució de bens o serveis en el mercat. En aquests casos, com l’associació ja a d’assumir un nivell d’obligacions fiscals i comptables similars a les d’una societat, pot valorar per aquest motiu fer-se cooperativa, sobretot si li encaixa el model organitzatiu de les cooperatives per als seus treballadors i treballadores.

Cal tenir en compte que d’acord amb l’article 324-3.2 de Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya que “les associacions es poden transformar només en una altra persona jurídica no lucrativa” i això implica que les associacions només es poden transformar en un tipus de cooperativa, la cooperativa sense ànim de lucre.

9.- Motius per a la transformació d’una Societat Civil Priva (SCP) en Cooperativa?

Amb l’entrada en vigor de la llei 27/2014 de l’Impost de Societats, a partir del 2016 les Societats Civils Privades (SCP) que tinguin activitat econòmica han de tributar per aquest impost, tenint en compte que la responsabilitat per deutes socials dels socis continua sent per aquestes il·limitada.

Davant d’aquesta situació les SCP han optat per les següents opcions:

  1. Dissoldre i liquidar.
  2. Mantenir la SCP en les noves condicions de tributació.
  3. Transformar-se en una altra Societat.

Donat que a les SCP les persones sòcies solen tenir “participacions” similars i moltes vegades també hi aporten el treball, la transformació natural podria ser una cooperativa de treball associat.

10.- Quina informació necessitem a nivell jurídic per valorar la transformació d’un negoci en cooperativa

Informació jurídica societària, fiscal i laboral:

  1. Documents societaris i/o de creació del negoci preexistent.
  2. Existència d’obligacions que hagi contret la propietat amb tercers, inclosos molt especialment, els treballadors per compte aliè del negoci preexistent.
  3. Documents justificatius que acreditin que el negoci es troba al corrent de pagament de totes les seves obligacions amb Hisenda i Seguretat Social.

11.-Quina informació necessitem a nivell econòmic per valorar la transformació d’un negoci en cooperativa

El nostre objectiu serà obtenir la imatge real i actual del negoci i calcular el pla de viabilitat de la nova cooperativa:

  1. Estats comptables oficials dels últims 3 anys (balanç de situació, balanç de sumes i saldos,i compte de pèrdues i guanys).
  2. Detall de facturació dels 3 darrers any, per tipus de vendes o serveis prestats, i anàlisi de marges per tal d’analitzar l’evolució del negoci i determinar el potencial comercial de l’empresa.
  3. Resum de nòmines dels treballadors actuals i contractes laborals. Ens permet valorar l’estructura humana i el nivell de despeses de personal que haurà d’assumir la nova estructura cooperativa.
  4. Models d’Hisenda presentats i estat de les obligacions amb la Seguretat Social per determinar la capacitat del negoci d’assumir les seves obligacions a curt termini.
  5. Endeutament bancari detallat per producte financer contractat: tipus de crèdit, import nominal, interès, import pendent de devolució, quota mensual pagada, altres condicions.
  6. Endeutament no bancari/deutes corrents pendents de pagament: detall dels aplaçaments amb Hisenda i Seguretat Social si es el cas, deutes amb treballadors, socis o altres tercers i deutes amb proveïdors.

12.- A l’escriptura de transformació s’ha d’acreditar el desemborsament d’algun tipus de capital social?

Efectivament, caldrà subscriure i desemborsar davant de notari com a mínim 3.000€.

  1. Del capital social existent en l’empresa anterior, com seria el cas de les participacions d’una societat limitada, tal i com s’acredita en el balanç de transformació.
  2. Dels recursos disponibles dineraris i no dineraris d’aquells que seran socis de la cooperativa. Cas en què s’haurà d’incloure en l’escriptura de transformació el corresponent certificat que acrediti l’aportació.

13.- En quina situació poden quedar els treballadors que estaven contractats en l’entitat o societat que és objecte de transformació en cooperativa?

Les persones treballadores d’acord amb els acords que prenguin els propietaris del negoci en transformació, podrien tenir les següents opcions:

  1. Esdevenir soci treballador assumint doncs les obligacions com a soci, entre les quals hi hauria entre d’altres l’aportació de capital que correspongui.
  2. En el cas que algun membre assalariat/da de l’entitat que es transforma no desitgi adquirir la condició de persona sòcia, en general passaria a la cooperativa com treballador/a assalariat/da no sòcia, fet que pot tenir afectacions pel que fa al manteniment de les ràtios entre socis treballadors i treballadors que s’estableixen a la llei catalana de cooperatives.

aracoop.coop utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes. Més informació.

ACEPTAR