[Reportatge] Turisme d’autocaravanes per combatre el despoblament rural

En el marc del Programa d’Economia Social 2019 de la Direcció General de l’Economia Social, el Tercer Secor, les Cooperatives i l’Autoempresa s’estan preparant 15 reportatges sobre l’economia social que volen recollir alguns temes d’actualitat relacionals amb aquest model.

Aquests reportatges es publicaran al Nació Digital de manera continuada fins a final d’any, i els podeu llegir tots en aquest enllaç.

A continuació us presentem el més recent,

Turisme d’autocaravanes per combatre el despoblament rural

Projectes com Vanwoow, El Trajín, el Grup Cooperatiu Plegats o NaturJove volen dinamitzar el territori i fomentar l’arrelament a través de l’economia social

Vanwoow és una cooperativa que treballa contra el Vanwoow és una cooperativa que treballa contra el despoblament rural | Vanwoow

Repartits arreu del territori, els catorze ateneus cooperatius de Catalunya són després de tres anys de funcionament un dels pols entorn dels quals pivota el foment de l’economia social i solidària al país. Ho fan partint de l’arrelament al territori i del treball en xarxa amb les administracions i entitats locals, un dels punts forts d’aquest projecte nascut a finals de 2016 sota l’empara del Programa d’Economia Social de la Generalitat. D’aquesta manera, difonen la fórmula cooperativa per tota la geografia catalana i afavoreixen la territorialització de l’economia solidària.

Els ateneus s’han convertit en un actor clau dins l’ecosistema cooperatiu català, duent a la pràctica organitzacions del treball horitzontals, generant alternatives en àmbits estratègics, com en les comunicacions, l’energia i la mobilitat, o impulsant fires arreu del territori amb l’objectiu de donar a conèixer les experiències d’èxit de l’economia de cada territori que treballen amb criteris ètics i transformadors. Fires que s’han convertit en espais de trobada i on es poden trobar els productes i serveis necessaris per viure quotidianament a través de l’economia social i solidària: habitatge, alimentació, oci, educació, comunicació, tecnologia, serveis a les persones i empreses, finances ètiques, formació, educació, tecnologia i altres. Aquestes fires tenen el seu precedent a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), que aquest cap de setmana va celebrar la seva vuitena edició al recinte Fabra i Coats de Barcelona, i per on van passar 14.000 visitants, una quantitat superior a la d’edicions anteriors.

Les més de 30 fires distribuïdes pel territori són bons espais de presentació dels Projectes Singulars, que també formen part dels ecosistemes locals. Alguns d’ells fins i tot han nascut amb l’objectiu de dinamitzar el territori i fomentar l’arrelament a través de l’economia social. En definitiva, la irrupció dels 14 ateneus cooperatius i els més de 100 projectes Singulars, amb tot l’entramat de fires i treball en xarxa que hi ha al darrere, han permès consolidar la dimensió territorial que ja de per sí porta en el seu ADN l’economia social i solidària, donant suport i visibilitat a iniciatives nascudes sote els principis de l’economia solidària. És el cas de projectes tan diversos i alhora tan singulars com Vanwoow, El Trajín, el Grup Cooperatiu Plegats o NaturJove, una cooperativa que estan impulsant els ajuntaments d’Arbúcies i de Sant Hilari Sacalm.

L’equip de la cooperativa Vanwoow, una web col·laborativa on els veïns de micropobles ofereixen a les persones viatgeres en camper i autocaravana una pernocta segura i una experiència amb valors. Foto: Vanwoow

Donar vida al territori sobre quatre rodes

Una d’aquestes iniciatives, Vanwoow, va néixer de la passió per viatjar i perdre’s per carreteres secundàries. Es tracta d’una plataforma web col·laborativa on els veïns de micropobles ofereixen a les persones viatgeres en camper i autocaravana una pernocta segura i una experiència amb valors. “Quan arribàvem a un micropoble ens quedàvem amb les ganes de fer una immersió més conscient, de saber més sobre el lloc, sobre la seva gent. Però arribàvem a pobles sovint abandonats o amb molt pocs habitants i ens vam posar a investigar sobre el despoblament rural”. És el que diu Auxi Piñero, una de les quatre cofundadores i sòcies treballadores de Vanwoow, la cooperativa que treballa amb l’objectiu de dinamitzar municipis amb risc de despoblament i posar en valor el patrimoni natural i cultural per atraure visitants que puguin gaudir i reactivar les economies locals.

“Vam veure la connexió que hi podria haver entre turisme itinerant, quan portes la casa a sobre, i els micropobles, on en la majoria dels casos no hi ha allotjaments, bars o restaurants”, diu Piñero, “havíem de posar el nostre granet de sorra perquè aquests pobles no caiguessin en l’oblit i ens vam posar a parlar amb productors locals, ramaders, agricultors… Projectes apassionants que s’ubiquen a pobles i que tenen dificultats per poder fer visibles els seus productes o serveis”. Durant un viatge de més de quatre mesos, els impulsors van recórrer 111 pobles i van compartir la idea amb 325 productors locals.

Vanwoow ha estat seleccionat com un dels Projectes Singulars del Programa d’Econ2omia Social de la Generalitat, fet que els ha ajudat a constituir la cooperativa integral i a «donar forma a allò que teníem al cap i a traslladar-ho a una web”, afegeix Piñero. “En un any hem avançat molt, però sabem que no serà un projecte estàtic. Ara hem fet el mínim viable i ja tenim 8 fases més previstes per millorar la presa de decisions a través del web, l’enxarxament de les sòcies col·laboradores o la gamificació per les sòcies usuàries”.

“Els projectes col·laboratius només ho són si la presa de decisions es fa de manera conjunta. La comunitat hi té molt a dir i a fer”. Per això, el projecte s’ha constituït en forma de cooperativa, “els excedents de la nostra activitat, el dia que n’hi hagi, seran destinats a projectes que lluitin contra el despoblament i que totes les sòcies de la cooperativa podran decidir de manera democràtica”, diu Piñero. “Co-crear sempre és més enriquidor”, conclou.

“Dinamitzar és moure les microeconomies locals i evitar el despoblament”

A la plataforma online, els usuaris poden reservar experiències a pobles de menys de 500 habitants, “creem experiències sota els criteris del bé comú i veïnal, intercooperació, conservació de la flora i la fauna, comerç just, creació de cultura, acció solidària, cures, conservació del patrimoni… Això no és invent nostre! En el món rural aquests valors són intrínsecs, nosaltres només els ajudem a comunicar i a ser més visibles”. Així és com entenen els quatre fundadors la dinamització local, “som conscients que el despoblament necessita mesures urgents i el turisme pot arribar a dinamitzar aquests petits municipis. Dinamitzar és moure les microeconomies locals”, diu Piñero.

Una de les experiències que es poden reservar a través de Vanwoow és fer un cistell o una cadira amb vímet, l’activitat que Anna Sínia fa al poble de Vimbodí. “Ella ens ha captivat. Treballa el seu ofici amb passió, donant valor a la seva feina i transmet amb el seu treball una consciència ecològica i el respecte pel medi ambient”.

Totes les persones que volen viure aquestes experiències s’han de fer sòcies de la cooperativa, “és un filtre per promoure els valors del turisme sostenible i respectuós”. Els socis usuaris són els viatgers, els socis col·laboradors són els proveïdors d’activitats i experiències, sovint recolzats pels propis ajuntaments, “tot és un cercle que s’alimenta, com un peix que es mossega la cua”.

El mercat de barri com a generador de riquesa social

Però la dinamització local a través de l’economia social i solidària no només és una realitat a pobles rurals. La Florida, a l’Hospitalet, és el barri amb més densitat geogràfica de tota Europa i un dels que reuneix major riquesa cultural gràcies a la diversitat dels seus veïns i veïnes. “En un moment en què el model de mercat està en crisi, en gran part per l’aparició de grans supermercats en els centres de les ciutats, les parades del mercat han d’obrir-se i ser flexibles a les dinàmiques comunitàries existents de les comunitats migrants que també habiten i sostenen L’Hospitalet”. És el que explica Alba Benavent, treballadora de LaFundició, que impulsa un altre Projecte Singular, El Trajín, en col·laboració amb la XESL’H i les seves entitats promotores: TarpunaACPPMujeres Pa’lanteEspai Brotes i ABD.

Una de les activitats de cuina amb Mujeres Pa’lante i conversa amb «Cocinar Madrid. Poéticas del gusto». Foto: Alba Benavent

El Trajín és un lloc on iniciar projectes en clau d’economia social i solidària a L’Hospitalet i “muntar el teu negoci acompanyada, que sempre és més fàcil que sola. Un espai per exposar i socialitzar el teu projecte i connectar-te amb altres persones de la ciutat”, diu Benavent. “La idea també és optar a les licitacions de les parades en desús dels mercats municipals i que es basin en els principis i possibilitats de l’economia social i solidària i les dinàmiques comunitàries del petit comerç transnacional o ètnic”, afegeix.

L’objectiu del projecte és anar recuperant una comunitat que es coneix, s’organitza i s’enforteix, “El Trajín és un mecanisme per afavorir la participació de col·lectius habitualment més allunyats de l’economia social i solidària en aquest context, com ara les comunitats migrants”. Per a LaFundició, la dinamització local són “veïnes que es coneixen, que donen suport al comerç local, que recuperen els sabers de la sobirania alimentària i que tenen el poder necessari per pal·liar la crisi climàtica, l’empobriment de productors o la solitud de les ciutats. La botiga de la cantonada cohesiona barris i genera riquesa social; el súper no”, afegeix Benavent.

Segons Benavent, aquesta és una fórmula que ja s’està donant a petita escala en barris com Can Vidalet o en projectes com a Mares Madrid. “Un futur digne passa per un present en què siguem sobirans de la nostra alimentació i el nostre consum, i això només ho aconseguirem si ens donem suport com a comunitat diversa, organitzada i en contínua transformació”.

Taller «Cuinem quechua», a càrrec de la cooperativa de Mujeres Pa’lante al mercat de Collblanc. Foto: Alba Benavent

Plegats, un ecosistema cooperatiu al Prat de Llobregat

En aquesta línia també treballen els incipients ecosistemes cooperatius locals, circuits d’intercooperació socioeconòmica basats en la proximitat territorial i l’afinitat estratègica. A Catalunya s’esbossen des d’iniciatives com l’Impuls Cooperatiu de Sants o el Grup Cooperatiu Plegats, al Prat de Llobregat. “Sempre ens ha agradat fer broma sobre la idea del Sant Cosme Valley, una vall de la il·lusió, de les persones i de l’economia social i solidària, en contraposició a les valls del silici (Silicon Valley), que fomenten les desregulacions i un maltractament sistèmic a les persones i al nostre medi natural”, així és com presenta el nou grup cooperatiu Oscar Rando, impulsor de l’ecosistema local del Prat de Llobregat, que ja aplega 52 projectes amb activitat econòmica, sostenint més de 100 llocs de treball.

La majoria d’aquests projectes són associacions d’impuls. Amb el suport del finançament públic de l’Ajuntament del Prat i de la Generalitat a través dels Ateneus Cooperatius, abans de crear una cooperativa “donem suport a la creació d’associacions d’impuls, els que ens dota d’una forma jurídica per engegar els projectes”, diu Rando. “L’objectiu final és que després del procés d’aprenentatge i incubació, els projectes es converteixin en cooperatives, però ja amb un model testejat i ben definit”. El Grup Cooperatiu Plegats ha de ser l’espai que ha de sostenir l’ecosistema local el dia que no hi hagi subvencions per fer-ho”.

D’aquest Sant Cosme Valley han sortit projectes de gestoria, de serveis com la fusteria, l’electricitat o la camperització de furgonetes, passant per les telecomunicacions, el càtering per a esdeveniments, els serveis a les persones, el turisme responsable, bars, restaurants, teràpies alternatives i un llarg etcètera. Però des del maig ha nascut un nou grup cooperatiu entorn a la cooperativa de segon grau Esperanzah i la cooperativització del festival que porta el mateix nom, i que és un altre dels Projectes Singulars d’enguany. Vol reproduir la mateixa estructura que el grup cooperatiu local, però de manera sectorial. “Sense el festival no podriem explicar tot el que hem anat construint. El seu procés de cooperativització ens fa molta il·lusió, perquè és una via molt potent per crear nous projectes cooperatius i perquè ens obliga a fer-ho intercooperant amb altres territoris”, afegeix Rando.

Una de les activitats del Festival Esperanzah, que es fa cada any al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat. Foto: Violeta Palazón

El compromís amb la comunitat de les administracions locals

Tant l’Aliança Cooperativa Internacional com la llei espanyola d’economia social posen èmfasi en el compromís amb la comunitat o amb el compromís amb el desenvolupament local, però no totes les iniciatives de l’economia social i solidària viuen de la mateixa manera aquest compromís. Tampoc totes les administracions locals.

Alguns ajuntaments sí que fan ús de l’economia social i solidària com a eina per resoldre algunes problemàtiques socials i per crear llocs de treball. És el cas d’Arbúcies, un municipi amb 6.700 habitants, un 24% dels quals és població nouvinguda que procedeix de més de 60 nacionalitats diferents. Juntament amb l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm fa set anys va crear una eina per donar resposta a “molts joves de famílies amb problemàtiques socials i econòmiques que el sistema educatiu formal no resol”, explica Jaume Salmerón, regidor d’educació i atenció a les persones de l’Ajuntament d’Arbúcies. Els dos municipis veïns van crear el Programa de Formació Integrada (PFI), un recurs d’àmbit municipal no homologat, “però que ens permet enganxar alguns joves al sistema educatiu”. Hi han passat 150 alumnes de la zona, el 40% dels quals es reincorpora als estudis.

Per inserir el 60% restant, els dos ajuntaments han creat una cooperativa de treball, NaturJove, que elaborarà productes del Montseny en col·laboració amb La Veganeria, una altra cooperativa del municipi. Els dos ajuntaments en són socis col·laboradors, compta amb dos socis de treball i tres estudiants com a treballadors i futurs socis. “Haurem creat cinc llocs de treball”, assenyala Salmerón. La cooperativa és un altre dels Projectes Singulars del Programa d’Economia Social d’enguany.

L’Ajuntament d’Arbúcies desenvolupa el servei de l’àrea d’atenció a les persones en conveni amb una cooperativa Foto: Albert Tomàs

De fet, no és el primer projecte d’aquestes característiques que tira endavant a Arbúcies, “Ho estem assajant amb altres projectes com els menjadors escolars, el servei municipalitzat d’atenció a les persones, perquè el vincle amb la gent és molt important i el servei funciona millor”, diu Salmerón. En el cas de NaturJove, a més, es treballa amb productors locals per dinamitzar l’economia local, “la gent acaba defensant el model perquè se’l fa seu. Ja pots fer discursos polítics, que la gent acaba entenent que allò és millor quan veu que funciona millor”.

A través de l’economia social i solidària, l’Ajuntament d’Arbúcies ha creat 40 llocs de treball en tres anys, d’una població activa d’unes 2.000 persones. “Això ens anima i volem arribar al centenar en tres anys més. Això ja no és una declaració d’intencions, és una demostració de que és possible fer-ho, i per nosaltres aplicar el criteri de l’economia social és de sentit comú”. L’Ajuntament ha actuat de motor els últims anys en diverses iniciatives, però amb el projecte de NaturJove s’obre una línia d’actuació. “L’objectiu és que la gent no només esperi que l’Ajuntament municipalitzi un servei i generi llocs de treball, sinó que hi haurà un projecte on l’Ajuntament col·laborarà, però el dia a dia el portaran els socis cooperativistes”, afegeix Salmerón.

Un dels serveis que ha permès crear més llocs de treball ha estat el servei d’atenció domiciliària, competència del qual l’Ajuntament va recuperar per cogestionar amb un projecte de l’economia social a través d’un concurs públic amb clàusules de contractació socials, en aquest cas la cooperativa de Blanes Trafad, que es dedica exclusivament a la cura de persones vulnerables. “Portem quatre anys de projecte i hem passat de 13 a 70 usuaris, de 4 a 14 treballadores i de 3.000 hores de servei l’any a 14.000. Prèviament havíem fet un estudi i sabíem quines necessitats tenia la gent gran”, assegura Salmerón.

“Intentem diversificar-ho perquè des de l’economia social pots fer el que vulguis, es tracta de voler-ho fer”, diu Salmerón. “Crec que s’està avançant i que els ajuntaments podem tenir un paper cabdal, el municipalisme és fonamental per impulsar l’economia social i solidària al territori”. I les polítiques público-cooperatives-comunitàries ho són “per millorar les condicions de vida de la gent, sobretot la que més ho necessita”.

La mateixa filosofia de treball público-cooperatiu-comunitari inspira el model dels ateneus cooperatius. Sota l’impuls del Programa d’Economia Social de la Generalitat, els 14 ateneus agrupen més de 120 entitats socials, cooperatives, entitats locals i altres agents referents de l’ecosistema cooperatiu. Però a més, a través de les seves taules territorials, els ateneus tenen més de 300 altres entitats col·laboradores amb les quals es teixeixen les polítiques de desplegament del Programa d’Economia Social en el territori.

aracoop.coop utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes. Més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies